Sang de cordó umbilical
La sang de cordó umbilical és la sang que queda a la placenta i al cordó després del naixement del nadó. Conté cèl·lules mare hematopoètiques que poden utilitzar-se en el tractament de determinades malalties de la sang i del sistema immunitari.
Aquesta sang es pot donar a un banc públic perquè estigui disponible per a pacients compatibles o conservar-se en un banc privat per a un possible ús familiar.
La decisió de donar-la o conservar-la s’ha de prendre abans del part, després de conèixer les opcions disponibles, les aplicacions actuals i les limitacions de cada modalitat.
En aquest article trobaràs
Què és la sang de cordó umbilical
El cordó umbilical connecta el fetus amb la placenta durant l’embaràs i permet l’intercanvi d’oxigen, nutrients i productes de rebuig.
Després del naixement i del pinçament del cordó, queda una determinada quantitat de sang a l’interior del cordó i de la placenta que habitualment es descartaria si no es recull.
Aquesta sang conté glòbuls vermells, glòbuls blancs, plasma i plaquetes. El seu principal valor terapèutic és la presència de cèl·lules mare hematopoètiques, capaces de generar els diferents tipus de cèl·lules sanguínies.
Es tracta de cèl·lules mare adultes amb aplicacions terapèutiques concretes, diferents de les cèl·lules mare embrionàries.
Cèl·lules mare i valor terapèutic
Les cèl·lules mare hematopoètiques de la sang de cordó poden originar glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Per aquest motiu, s’utilitzen principalment en trasplantaments destinats a tractar determinades malalties hematològiques, immunitàries i metabòliques.
Una de les seves característiques és la relativa immaduresa immunològica, que en alguns trasplantaments pot facilitar la compatibilitat i reduir determinades complicacions relacionades amb el rebuig.
No obstant això, la quantitat de cèl·lules obtinguda en una única unitat és limitada. Per aquest motiu, la seva utilització depèn del nombre de cèl·lules disponibles, del pes del receptor, de la compatibilitat i de les característiques de la malaltia.
Com es recull
La recollida es realitza després del naixement i del pinçament del cordó umbilical. Pot efectuar-se abans o després de l’expulsió de la placenta, segons el protocol del centre hospitalari.
Mitjançant una tècnica estèril, es punxa la vena del cordó amb una agulla connectada a una bossa de recollida. La sang flueix cap a la bossa i posteriorment s’envia al banc corresponent per analitzar-la, processar-la i criopreservar-la.
És un procediment indolor tant per a la mare com per al nadó, ja que es realitza quan el cordó ja ha estat pinçat i separat.
La quantitat recollida és variable i no totes les mostres compleixen els requisits necessaris per ser conservades. La seguretat i l’atenció clínica de la mare i del nadó sempre tenen prioritat sobre la recollida.
Bancs públics i privats
Hi ha dos tipus principals de bancs de sang de cordó umbilical, amb finalitats i condicions diferents.
Bancs públics
La sang donada a un banc públic queda disponible per a qualsevol pacient que la necessiti i sigui compatible. La donació és altruista, gratuïta i anònima.
Les unitats que compleixen els requisits de qualitat s’incorporen als registres de donants i poden utilitzar-se en trasplantaments nacionals o internacionals.
Bancs privats
En un banc privat, la sang es conserva per a un possible ús del nadó o de la seva família. Aquesta opció comporta despeses de processament i emmagatzematge.
La conservació privada pot estar especialment indicada quan hi ha un familiar directe amb una malaltia susceptible de tractament mitjançant un trasplantament de cèl·lules mare compatibles.
La probabilitat que el mateix nadó necessiti utilitzar la seva pròpia sang de cordó és baixa. Per aquest motiu, és important valorar de manera realista els beneficis i les limitacions abans de contractar-ne la conservació privada.
Usos actuals i malalties tractables
La sang de cordó umbilical s’utilitza principalment en el tractament de malalties del sistema hematopoètic i de determinats trastorns genètics o immunitaris.
Entre les indicacions més establertes hi ha:
- Leucèmies i limfomes.
- Anèmia aplàstica.
- Anèmia falciforme.
- Talassèmia.
- Determinades immunodeficiències.
- Alguns errors congènits del metabolisme.
- Altres malalties de la medul·la òssia.
La investigació en teràpia cel·lular i medicina regenerativa continua estudiant possibles noves aplicacions, però moltes encara es troben en fase experimental i no formen part dels tractaments habituals.
Conservar o donar: com decidir
La decisió de donar la sang de cordó a un banc públic o conservar-la en un banc privat s’ha de prendre durant l’embaràs, ja que cal informar-se i completar prèviament els tràmits necessaris.
Per prendre una decisió informada és recomanable:
- Consultar-ho amb l’equip obstètric amb prou antelació abans del part.
- Comprovar si l’hospital disposa d’un programa de donació pública.
- Valorar si hi ha antecedents familiars que puguin justificar la conservació dirigida.
- Conèixer els requisits, els costos i les condicions dels bancs privats.
- Diferenciar les aplicacions mèdiques demostrades dels usos encara experimentals.
La recollida no sempre és possible. Algunes circumstàncies del part, la prioritat assistencial o una quantitat insuficient de sang poden impedir-ne la conservació.
El més important és prendre la decisió amb informació clara, expectatives realistes i sense pressions.
Informació sobre la sang de cordó umbilical
A Grup Cabero informem les famílies sobre les opcions de donació, recollida i conservació de la sang de cordó umbilical durant el seguiment de l’embaràs perquè puguin prendre una decisió informada abans del part.
Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.