Recuperació del sòl pelvià

El sòl pelvià i la seva funció

El sòl pelvià és la base muscular de la pelvis. Sosté la bufeta, l’úter i el recte, participa en el control dels esfínters urinari i anal, contribueix a l’estabilitat abdominal i lumbar i intervé en la funció sexual.

Per funcionar correctament necessita un equilibri entre força, elasticitat, coordinació i capacitat de relaxació.

Un sòl pelvià saludable no és simplement un sòl pelvià fort. Alguns problemes del postpart no es deuen a debilitat muscular, sinó a un excés de tensió o a una coordinació inadequada. Per aquest motiu, no tots els exercicis són apropiats per a totes les dones.

Canvis durant l’embaràs i el part

Durant l’embaràs, el sòl pelvià suporta un pes creixent a mesura que el nadó es desenvolupa. Les variacions hormonals també augmenten la laxitud dels teixits per facilitar el part, però poden reduir temporalment la seva capacitat de sosteniment.

Durant un part vaginal, la musculatura del sòl pelvià s’estira considerablement per permetre el pas del nadó. Aquest procés pot produir distensió muscular, elongació dels lligaments, esquinçaments o lesions de diferent intensitat.

En els parts instrumentals amb ventosa o fòrceps, o quan es produeix un expulsíu prolongat, el risc de lesió pot ser més elevat.

Després del part, una recuperació progressiva pot afavorir la circulació sanguínia de la zona, la cicatrització dels esquinçaments o de l’episiotomia i la recuperació de la continència i de la funció sexual.

Cesària i sòl pelvià

Encara que la cesària evita la distensió vaginal pròpia del part, el sòl pelvià ha suportat el pes de l’embaràs durant diversos mesos i també s’ha vist afectat pels canvis hormonals.

Per tant, després d’una cesària també poden aparèixer pèrdues d’orina, sensació de debilitat, dolor pelvià o dificultats en la coordinació abdominal i respiratòria.

A més, la cicatriu abdominal pot generar tibantor, pèrdua de mobilitat o adherències que afectin el funcionament de la paret abdominal i la zona pelviana.

Tant si el part ha estat vaginal com si ha estat per cesària, és recomanable valorar la recuperació del sòl pelvià durant el postpart.

Senyals que requereixen valoració

Molts símptomes del postpart són freqüents, però no s’han de normalitzar. Que afectin moltes dones no significa que s’hagi de conviure amb ells sense tractament.

Convé consultar si apareixen:

• Pèrdues d’orina en tossir, riure, esternudar, saltar o fer esforços.
• Urgència urinària o sensació de no arribar al lavabo a temps.
• Sensació de pes, pressió o bony a la zona vaginal.
• Dolor al perineu o a la cicatriu de l’episiotomia.
• Dolor durant les relacions sexuals.
• Dificultat per controlar els gasos o les deposicions.
• Dolor lumbar o pelvià persistent.
• Sensació de debilitat a la zona abdominal o pelviana.
• Dificultat per reprendre l’activitat física habitual.

També pot ser útil realitzar una valoració preventiva encara que no hi hagi símptomes, especialment abans de reprendre exercicis d’impacte.

Quan començar la recuperació

La recuperació del sòl pelvià s’ha d’iniciar de manera progressiva, respectant els temps de cicatrització i l’evolució individual de cada dona.

Primeres setmanes després del part

Durant el postpart immediat es recomana prioritzar el descans, la mobilitat suau i una respiració adequada.

Es poden iniciar respiracions diafragmàtiques i activacions molt lleugeres del sòl pelvià sempre que no provoquin dolor, pressió o molèsties.

També és important evitar sobrecàrregues, cuidar les postures durant la lactància o l’alimentació del nadó i no augmentar bruscament l’activitat física.

A partir de la revisió postpart

Després de la revisió ginecològica, habitualment al voltant de les sis setmanes, es pot realitzar una valoració específica del sòl pelvià amb un professional especialitzat.

Aquesta valoració permet estudiar el to muscular, la força, la resistència, la coordinació, la respiració, l’estat de les cicatrius i la possible presència de prolapse o diàstasi abdominal.

Tornada progressiva a l’exercici

La tornada a l’activitat física s’ha d’adaptar a l’evolució de cada pacient. Abans de córrer, saltar o practicar exercicis d’impacte, cal comprovar que el sòl pelvià i la paret abdominal poden gestionar correctament l’esforç.

Avançar massa ràpidament pot provocar o empitjorar pèrdues d’orina, sensació de pes vaginal, dolor o inestabilitat abdominal.

En què consisteix la fisioteràpia especialitzada

La fisioteràpia del sòl pelvià va molt més enllà dels exercicis de Kegel. El tractament s’adapta als símptomes, a l’exploració i als objectius de cada dona.

Activació i enfortiment

Quan existeix debilitat muscular, poden indicar-se exercicis de contracció i relaxació del sòl pelvià. La intensitat, la durada i el nombre de repeticions s’han d’adaptar a cada pacient.

Fer aquests exercicis de manera incorrecta pot ser poc efectiu o augmentar la tensió muscular. Per aquest motiu, és recomanable aprendre la tècnica amb un professional.

Relaxació i control del dolor

Quan hi ha excés de tensió, dolor pelvià o molèsties durant les relacions, el tractament pot centrar-se en tècniques de relaxació, respiració, teràpia manual i millora de la mobilitat dels teixits.

Coordinació abdominal i respiratòria

El sòl pelvià treballa conjuntament amb el diafragma, la musculatura abdominal profunda i la zona lumbar. La fisioteràpia ajuda a recuperar aquesta coordinació durant els moviments i els esforços quotidians.

Tractament de cicatrius

El tractament manual de les cicatrius d’episiotomia, esquinçament o cesària pot millorar l’elasticitat, disminuir la tibantor i reduir les molèsties.

Readaptació a l’exercici

La readaptació permet recuperar progressivament la força, la mobilitat i la confiança abans de reprendre activitats esportives o d’impacte.

Mites freqüents

Hi ha algunes idees errònies sobre la recuperació del sòl pelvià que convé aclarir:

• Les pèrdues d’orina després del part no s’han d’assumir com una conseqüència inevitable de la maternitat.
• Els exercicis de Kegel no són adequats per a totes les dones ni resolen per si sols tots els problemes del sòl pelvià.
• La cesària no evita completament les alteracions del sòl pelvià, ja que el mateix embaràs ja produeix canvis importants.
• No tenir símptomes immediats no garanteix que no puguin aparèixer més endavant.
• Alguns exercicis abdominals poden augmentar excessivament la pressió sobre el sòl pelvià si es realitzen abans d’estar preparada.
• La recuperació no depèn només del temps transcorregut, sinó també de l’estat muscular, les cicatrius, els símptomes i el tipus d’activitat que es vulgui reprendre.