Psicologia perinatal i depressió postpart
L’embaràs i el puerperi són etapes d’importants canvis físics, hormonals i emocionals. En algunes dones, aquests canvis poden provocar dificultats psicològiques que, si no es detecten i es tracten adequadament, poden agreujar-se i mantenir-se en el temps.
La depressió postpart és una de les complicacions maternes més freqüents del període postnatal i, alhora, una de les més infradiagnosticades. Identificar-la a temps i disposar de suport especialitzat pot marcar una diferència important en la salut de la mare, el nadó i la família.
En aquest article trobaràs
Baby blues i depressió postpart: diferències
És important distingir entre el baby blues i la depressió postpart, ja que són situacions diferents que requereixen abordatges també diferents.
Baby blues
El baby blues és un estat emocional transitori caracteritzat per tristesa, labilitat emocional, plor fàcil, irritabilitat o sensació de desbordament durant els primers dies després del part.
És molt freqüent i acostuma a desaparèixer espontàniament en un període aproximat de dues setmanes, especialment quan la mare disposa de descans, comprensió i suport familiar i social.
Depressió postpart
La depressió postpart és un trastorn depressiu que va més enllà del malestar emocional transitori. Els símptomes són més intensos, duren més de dues setmanes i interfereixen de manera significativa en la vida diària, el benestar de la mare i la seva capacitat per cuidar-se i atendre el nadó.
La depressió postpart requereix valoració professional i un tractament adaptat a les necessitats de cada dona.
Prevalença i detecció
Els trastorns de salut mental durant l’embaràs i el postpart són freqüents. La depressió perinatal pot aparèixer durant la gestació o en qualsevol moment del primer any després del naixement.
El risc acostuma a ser especialment elevat durant els primers mesos després del part, encara que els símptomes poden començar abans del naixement o manifestar-se més endavant.
Una part important de les dones que pateixen depressió durant l’embaràs o el postpart no reben un diagnòstic. La manca de cribratge, la por de ser jutjades o la creença que el malestar forma part inevitable de la maternitat poden retardar la petició d’ajuda.
Detectar els símptomes de manera precoç facilita l’accés al tractament i redueix el risc que el problema s’intensifiqui o es prolongui.
Causes i factors de risc
La depressió perinatal té un origen multifactorial en què intervenen factors hormonals, psicològics, obstètrics, familiars i socials.
Entre els principals factors de risc es troben:
- Antecedents personals de depressió, ansietat o altres trastorns mentals.
- Depressió o ansietat durant l’embaràs.
- Antecedents familiars de depressió.
- Poc suport familiar, social o de parella.
- Esdeveniments vitals estressants recents.
- Dificultats econòmiques, laborals o familiars.
- Embaràs no planificat o viscut amb especial preocupació.
- Part complicat o experiència traumàtica durant el naixement.
- Dificultats amb la lactància.
- Nadó prematur, amb problemes de salut o que requereixi cures especials.
- Falta de descans i privació continuada de son.
Haver patit anteriorment un episodi depressiu és un dels factors de risc més importants per desenvolupar depressió durant l’embaràs o després del part.
Símptomes
Els símptomes poden variar d’una dona a una altra, però acostumen a mantenir-se durant més de dues setmanes i a interferir en la vida quotidiana.
Els més freqüents són:
- Tristesa persistent o sensació de buit.
- Pèrdua d’interès o de plaer en activitats que abans resultaven satisfactòries.
- Plor freqüent o aparentment inexplicable.
- Fatiga intensa o falta d’energia.
- Alteracions importants del son que van més enllà dels despertars causats pel nadó.
- Canvis en la gana o en el pes.
- Irritabilitat, ansietat o sensació de desbordament.
- Sentiments d’inutilitat, culpa o incapacitat.
- Dificultat per concentrar-se o prendre decisions.
- Dificultat per vincular-se emocionalment amb el nadó.
- Por intensa de no saber cuidar-lo adequadament.
- Pensaments recurrents de mort, autolesió o suïcidi.
També poden aparèixer pensaments intrusius relacionats amb la por de fer mal al nadó. Aquests pensaments poden formar part d’un trastorn d’ansietat o depressiu i no impliquen necessàriament una intenció real d’actuar, però sempre han de ser valorats per un professional.
Diagnòstic i cribratge
El diagnòstic de la depressió perinatal requereix una valoració clínica individualitzada que tingui en compte els símptomes, la seva durada, la intensitat i l’impacte sobre la vida diària.
Existeixen instruments de cribratge validats, com l’Escala de Depressió Postpart d’Edimburg, que permeten identificar les dones amb risc durant les visites de seguiment de l’embaràs i del postpart.
Aquests qüestionaris no substitueixen el diagnòstic professional, però ajuden a detectar situacions que podrien passar desapercebudes i permeten orientar la pacient cap al recurs més adequat.
Segons el nivell de risc i la gravetat dels símptomes, pot recomanar-se seguiment, intervenció psicològica preventiva o derivació a un servei especialitzat de salut mental.
Tractament
El tractament de la depressió postpart s’ha d’adaptar a la gravetat dels símptomes, el moment del postpart, la situació familiar i les necessitats individuals de cada dona.
Psicoteràpia
La psicoteràpia és una de les principals opcions de tractament. Pot ajudar a identificar pensaments que intensifiquen el malestar, millorar les estratègies d’afrontament i treballar les dificultats relacionades amb la maternitat, la parella, l’autoexigència o els canvis d’identitat.
La teràpia cognitivoconductual i la teràpia interpersonal són dos dels abordatges amb més evidència en la depressió perinatal.
Tractament farmacològic
En casos moderats o greus pot estar indicat el tractament amb antidepressius. Alguns medicaments poden utilitzar-se durant la lactància, però la decisió ha de prendre’s sempre sota supervisió mèdica, valorant els beneficis i els possibles riscos en cada caso.
Suport social i familiar
L’entorn proper té un paper fonamental en la recuperació. Disposar d’ajuda pràctica, descans, comprensió i suport sense judicis contribueix a reduir la sobrecàrrega emocional.
La parella i la família també poden participar en el tractament, aprenent a reconèixer els símptomes i a oferir un suport adequat.
Prevenció i intervenció precoç
La identificació dels factors de risc durant l’embaràs permet intervenir abans que els símptomes s’intensifiquin.
Les dones amb antecedents de depressió, ansietat o dificultats emocionals importants poden beneficiar-se d’un seguiment psicològic preventiu durant la gestació i els primers mesos del postpart.
Algunes mesures que poden ajudar són:
- Parlar amb naturalitat sobre l’estat emocional durant les visites de seguiment.
- Planificar una xarxa de suport per a les primeres setmanes després del part.
- Repartir les responsabilitats relacionades amb la cura del nadó i de la llar.
- Afavorir el descans sempre que sigui possible.
- Reduir l’aïllament social.
- Demanar ajuda professional davant els primers signes de malestar persistent.
Detectar i tractar la depressió perinatal no només beneficia la mare. També afavoreix el vincle amb el nadó, l’adaptació familiar i el desenvolupament emocional durant els primers mesos de vida.
Quan consultar
És recomanable consultar si durant l’embaràs o en el primer any després del part apareixen tristesa persistent, ansietat intensa, sensació d’incapacitat, dificultat per cuidar-se o atendre el nadó, pensaments pertorbadors o qualsevol canvi emocional que interfereixi en la vida diària.
No cal esperar que els símptomes siguin molt greus per demanar ajuda. Com més aviat s’identifica el problema, més aviat es pot iniciar el tractament adequat.
Si apareixen pensaments de suïcidi, autolesió o de fer mal al nadó, cal demanar ajuda mèdica urgent i no quedar-se sola.
La depressió postpart no és un signe de feblesa ni de mala maternitat. És un trastorn de salut que es pot tractar amb l’ajuda adequada.
Suport psicològic perinatal a Grup Cabero
A Grup Cabero oferim acompanyament i suport psicològic durant l’embaràs i el postpart, amb una atenció individualitzada orientada a detectar les dificultats emocionals de manera precoç i proporcionar el tractament més adequat en cada cas.
Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.