Osteoporosi

Què és l’osteoporosi

L’osteoporosi significa literalment «os porós». Si comparem l’os sa amb un formatge gruyer, en l’osteoporosi els forats van fent-se progressivament més grans. L’os perd densitat, es torna més fràgil i menys resistent, cosa que el converteix en candidat a fracturar-se davant d’esforços que en condicions normals no produirien cap lesió.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, es diagnostica osteoporosi quan la densitat mineral òssia cau per sota de 2,5 desviacions estàndard respecte a la mitjana de la població adulta jove del mateix sexe — el que es coneix com a T-score inferior a -2,5. Entre -1 i -2,5 es parla d’osteopènia, una situació intermèdia que també requereix atenció.

Afecta més de tres milions de persones a Espanya. Una de cada quatre dones majors de 50 anys presenta osteoporosi, i per cada 10 dones amb la malaltia només hi ha un home.

Per què apareix

Els ossos no són estructures estàtiques. Al llarg de la vida es produeix un procés continu de renovació òssia en el qual es destrueix i es forma teixit ossi de forma constant. Durant la infància i la joventut predomina la formació, i els ossos assoleixen la seva màxima massa òssia al voltant dels 30-35 anys. A partir d’aquí, la pèrdua és gradual i progressiva.

Amb l’arribada de la menopausa, la caiguda dels estrògens — hormones que protegeixen l’os — accelera significativament aquesta pèrdua. És especialment intensa en els primers cinc anys després de la menopausa. Aquest mecanisme explica que l’osteoporosi sigui molt més freqüent en dones que en homes, i que estigui especialment vinculada a l’etapa postmenopàusica.

L’osteoporosi primària és la que es produeix a partir de la menopausa per aquest dèficit estrogènic. L’osteoporosi secundària és la causada per altres malalties o medicaments, i és present en un 20-30% de les pacients.

Factors de risc

Alguns factors augmenten el risc de desenvolupar osteoporosi o de patir una fractura. Conèixer-los permet actuar de forma preventiva.

Factors no modificables

• Sexe femení.
• Edat avançada.
• Menopausa, especialment precoç.
• Raça blanca o asiàtica.
• Antecedents familiars d’osteoporosi o fractura de maluc.
• Complexió prima i baixa estatura.
• No haver tingut fills.

Factors modificables

• Tabac.
• Sedentarisme.
• Dieta pobra en calci i vitamina D.
• Consum excessiu d’alcohol.
• Baix pes corporal.
• Caigudes freqüents.
• Ús perllongat de corticoides o altres fàrmacs que afecten l’os.

Símptomes i conseqüències

L’osteoporosi no fa mal. Els ossos poden estar perdent densitat durant anys sense que la dona noti cap símptoma. Per això es parla de malaltia silenciosa — en molts casos el diagnòstic arriba quan ja s’ha produït una fractura.

El que sí produeix dolor són les fractures. Les més freqüents i característiques de l’osteoporosi són:

• Fractures vertebrals: poden produir-se de forma espontània o davant d’esforços mínims. Són responsables de la pèrdua d’alçada progressiva, la cifosi i la imatge de l’esquena corbada que associem a la vellesa. S’estima que només una de cada tres fractures vertebrals rep atenció mèdica.
• Fractura de maluc: és la més greu. Requereix cirurgia, obliga a un període d’encamament amb risc de complicacions i s’associa a una mortalitat a l’any de fins al 30%.
• Fractura de canell: freqüent en caigudes en intentar frenar el cop amb les mans.

Les fractures per fragilitat són la quarta malaltia crònica de major impacte a Espanya.

Diagnòstic

L’eina fonamental per al diagnòstic de l’osteoporosi és la densitometria òssia, també anomenada DEXA. És un tipus especial de radiografia que mesura la densitat mineral de l’os — principalment en columna lumbar i maluc — i permet classificar el resultat com a normal, osteopènia o osteoporosi.

Es recomana realitzar una densitometria a totes les dones al voltant dels 50 anys o en el moment de la menopausa, i abans si existeixen factors de risc importants. També pot indicar-se en dones més joves amb menopausa precoç, ús perllongat de corticoides o altres situacions de risc.

L’estudi complet inclou també història clínica, valoració de factors de risc, analítica amb determinació de calci, vitamina D i altres variables, i en alguns casos proves d’imatge complementàries.

L’eina FRAX® permet calcular el risc de fractura a 10 anys tenint en compte factors clínics, i pot orientar la decisió de tractar fins i tot en pacients amb osteopènia.

Tractament

El tractament depèn del resultat de la densitometria, els factors de risc, la presència de fractures prèvies i les característiques de cada pacient.

Calci i vitamina D

Són la base del tractament. La vitamina D és essencial per a l’absorció intestinal del calci i per mantenir el metabolisme ossi. El seu dèficit és molt freqüent i ha de corregir-se abans o juntament amb qualsevol altre tractament.

Teràpia hormonal

En dones postmenopàusiques amb símptomes i osteoporosi, la teràpia hormonal substitutiva ha demostrat ser molt eficaç per protegir l’os i pot ser una opció adequada segons els antecedents de cada pacient.

Tractament farmacològic específic

Existeixen fàrmacs que actuen sobre el remodelat ossi, reduint la destrucció de l’os o estimulant la seva formació. La indicació i l’elecció del tractament ha d’individualitzar-se segons la situació clínica, la tolerància i els objectius terapèutics de cada pacient.

Exercici físic

L’exercici de càrrega i resistència — caminar, pujar escales, exercicis de força adaptats — ajuda a mantenir la massa òssia, millorar l’equilibri i reduir el risc de caigudes i fractures.

Prevenció

La millor estratègia davant l’osteoporosi és actuar abans que aparegui. Com més massa òssia s’acumuli en la joventut i més lentament es perdi en la maduresa, menor serà el risc de fractura en la vellesa.

• Mantenir una dieta equilibrada i rica en calci: làctics, peix blau, llegums, fruits secs i verdures de fulla verda.
• Assegurar un aport adequat de vitamina D, especialment en persones amb poca exposició solar.
• Realitzar activitat física regular durant tota la vida.
• Evitar el tabac i limitar l’alcohol.
• Controlar el pes i evitar la desnutrició.
• Acudir a revisions ginecològiques i sol·licitar densitometria quan estigui indicat.
• Prevenir les caigudes en dones grans, especialment amb osteoporosi coneguda.

El diagnòstic precoç permet iniciar mesures preventives o tractament abans que es produeixi la primera fractura, que és el moment en què la malaltia té major impacte sobre la qualitat de vida.