Menopausa

Què és la menopausa

Els ovaris són responsables de la producció d’estrògens i progesterona, les hormones sexuals femenines que regulen el cicle menstrual i l’ovulació. A mesura que la dona envelleix, els ovaris van reduint progressivament la seva producció hormonal, cosa que provoca que els cicles es tornin més irregulars i l’ovulació menys freqüent fins que cessa definitivament.

La menopausa es produeix quan els ovaris ja no alliberen òvuls de forma regular i els nivells d’estrògens i progesterona cauen de forma permanent. L’últim període menstrual només pot identificar-se amb certesa retrospectivament, després d’un any complet sense menstruació.

La menopausa pot classificar-se en tres etapes:

• Perimenopausa: període de transició previ a la menopausa.
• Menopausa: el moment en què es compleixen 12 mesos sense menstruació.
• Postmenopausa: el període de temps posterior a l’últim període menstrual.

La perimenopausa

La perimenopausa és el període que comprèn els anys previs a la menopausa i l’any posterior a l’últim període menstrual. Durant aquesta etapa, els nivells d’estrògens i progesterona fluctuen àmpliament, cosa que provoca els primers símptomes menopàusics.

Sol començar al voltant dels 40 anys, tot i que pot iniciar-se abans. La transició a la menopausa — la part de la perimenopausa que condueix a l’últim període — dura habitualment entre 4 i 8 anys i es caracteritza per canvis progressius en el patró menstrual.

Els cicles poden tornar-se més curts o més llargs, més lleugers o més abundants, i espaiar-se progressivament. Aquests canvis són el primer senyal que els ovaris estan reduint la seva activitat.

Símptomes més freqüents

Els símptomes poden ser inexistents, lleus, moderats o intensos. La seva durada varia enormement: des de 6 mesos fins a més de 10 anys. Cada dona viu aquesta etapa de forma diferent.

Sufocacions i sudors nocturns

Les sufocacions afecten entre el 75 i el 85% de les dones. Consisteixen en una sensació sobtada de calor intens, especialment a la cara, el coll i el pit, que pot anar acompanyada d’enrogiment i sudoració. Duren entre 30 segons i 5 minuts i poden anar seguides d’esgarrifances. Quan es produeixen de nit s’anomenen sudors nocturns i poden alterar el son significativament. Duren una mitjana de gairebé 8 anys, tot i que en algunes dones poden prolongar-se més.

Alteracions del son

L’insomni, els despertars nocturns i la dificultat per conciliar el son són freqüents durant la perimenopausa i la menopausa, en part relacionats amb els sudors nocturns i els canvis hormonals.

Canvis emocionals

Poden aparèixer canvis d’humor, irritabilitat, ansietat, tristesa o pèrdua de concentració. En algunes dones pot desenvolupar-se una depressió que requereix atenció específica.

Altres símptomes freqüents

• Sensibilitat mamària.
• Empitjorament de les migrànyes en dones que ja les patien.
• Fatiga i dificultat per concentrar-se.
• Sequedat vaginal i molèsties durant les relacions sexuals.
• Disminució del desig sexual.

Canvis en la salut després de la menopausa

La disminució d’estrògens després de la menopausa pot produir canvis que afecten diferents sistemes de l’organisme i que convé vigilar i tractar quan estan indicats.

Salut vaginal i urinària

El revestiment de la vagina es torna més prim, més sec i menys elàstic — el que es coneix com a atròfia vaginal. Això pot produir dolor o molèsties durant les relacions sexuals. Al mateix temps, el aprimament de la uretra pot afavorir infeccions urinàries de repetició, urgència urinària i incontinència. El conjunt d’aquests símptomes s’anomena síndrome genitourinari de la menopausa.

Salut òssia

Els estrògens protegeixen l’os. La seva davallada després de la menopausa accelera la pèrdua de densitat òssia, especialment en els primers cinc anys. Això augmenta el risc d’osteoporosi i fractures. La valoració de la densitat òssia mitjançant densitometria pot estar indicada segons l’edat i els factors de risc de cada dona.

Salut cardiovascular

Després de la menopausa poden produir-se canvis en el perfil lipídic, amb augment del colesterol LDL, que poden contribuir a un major risc cardiovascular. És important valorar i controlar aquests factors de risc de forma individualitzada.

Pell

La disminució d’estrògens redueix la producció de col·lagen i elastina, cosa que pot provocar que la pell es torni més prima, més seca i amb menor elasticitat.

Diagnòstic

El diagnòstic de la menopausa sol realitzar-se per avaluació clínica, valorant l’edat, els símptomes i el patró menstrual. En aproximadament tres quartes parts de les dones no són necessàries proves de laboratori.

Quan existeix dubte diagnòstic, en dones joves o quan se sospita menopausa precoç, pot sol·licitar-se analítica hormonal amb determinació de FSH i estradiol. Els nivells elevats de FSH i baixos d’estradiol confirmen el diagnòstic.

La visita ginecològica també permet valorar símptomes específics, descartar altres causes i planificar el seguiment i el tractament més adequat.

Tractament

No totes les dones necessiten tractament farmacològic. La decisió ha de prendre’s de forma individualitzada segons els símptomes, la intensitat, els antecedents mèdics i les preferències de cada pacient.

Teràpia hormonal

La teràpia hormonal substitutiva és el tractament més eficaç per a les sufocacions intenses, els sudors nocturns i els símptomes genitourinaris. També protegeix l’os i pot millorar el benestar general. La seva indicació, pauta i durada han d’individualitzar-se, valorant els beneficis enfront dels possibles riscos segons cada cas.

Tractaments no hormonals

Existeixen alternatives farmacològiques no hormonals per a dones que no poden o no desitgen usar teràpia hormonal, especialment per al control de les sufocacions, l’insomni o els símptomes vaginals. L’especialista orientarà l’opció més adequada en cada cas.

Tractaments locals

Per als símptomes vaginals i urinaris, els tractaments locals amb estrògens d’aplicació tòpica són molt eficaços i tenen una absorció sistèmica mínima, per la qual cosa poden utilitzar-se en moltes dones amb precaucions específiques.

Cures i benestar

Més enllà del tractament farmacològic, hi ha hàbits de vida que poden ajudar a viure la menopausa amb major benestar i a protegir la salut a llarg termini:

• Mantenir una alimentació equilibrada, rica en calci i vitamina D.
• Realitzar activitat física regular, incloent exercici de força i d’impacte moderat per protegir l’os.
• Evitar el tabac i limitar l’alcohol.
• Cuidar el descans i la higiene del son.
• Prestar atenció a la salut emocional i buscar suport quan sigui necessari.
• Acudir a revisions ginecològiques periòdiques.

La menopausa és una etapa que pot viure’s amb salut, benestar i qualitat de vida. El seguiment mèdic adequat i una atenció personalitzada marquen una diferència important.