Menopausa precoç

Què és la menopausa precoç

Els ovaris són òrgans amb doble funció: formen part del sistema reproductor, sent responsables de la maduració i alliberament d’òvuls, i del sistema endocrí, produint les hormones sexuals femenines, principalment estrògens i progesterona.

Les dones neixen amb un nombre determinat de fol·licles ovàrics — els precursors dels òvuls — que es van consumint al llarg dels anys fèrtils. Quan la reserva fol·licular s’esgota, els ovaris deixen de funcionar i es produeix la menopausa. L’habitual és que això ocorri entre els 45 i 55 anys, amb una mitjana de 51 anys a Espanya.

Quan aquest procés ocorre abans dels 40 anys es parla de menopausa precoç. Les dades mostren que afecta el 0,1% de les dones abans dels 30 anys, el 0,25% abans dels 35 i l’1% abans dels 40.

Causes

En molts casos la causa no s’identifica clarament. Quan existeix una causa coneguda, les més freqüents són:

Defectes cromosòmics

Algunes malalties genètiques lligades al cromosoma X, com la síndrome de Turner o la síndrome del cromosoma X fràgil, poden fer que les dones neixin amb ovaris amb menor nombre de fol·licles sans, cosa que accelera l’esgotament ovàric.

Malalties autoimmunes

El sistema immunitari pot generar anticossos contra el propi teixit ovàric, danyant els fol·licles i reduint la funció ovàrica de forma progressiva.

Tractaments oncològics

La quimioteràpia i la radioteràpia poden danyar els fol·licles ovàrics i provocar una menopausa precoç, temporal o permanent, depenent del tipus de tractament, la dosi i l’edat de la pacient.

Cirurgia ovàrica

L’extirpació quirúrgica de tots dos ovaris en dones en edat fèrtil produeix una menopausa immediata i irreversible.

Altres factors

El tabac pot avançar la menopausa una mitjana de dos anys. El contacte amb determinats tòxics ambientals o laborals també pot influir. L’ús d’anticonceptius hormonals no està relacionat amb la menopausa precoç.

Símptomes

Els símptomes són similars als de la menopausa natural, però apareixen abans del que s’esperava. La seva intensitat pot variar molt d’una dona a una altra.

• Irregularitat menstrual o absència de menstruació durant més de tres mesos.
• Sufocacions i sudors nocturns.
• Sequedat vaginal i molèsties durant les relacions sexuals.
• Canvis d’humor, irritabilitat o tristesa.
• Disminució del desig sexual.
• Dificultat per concentrar-se o alteracions del son.
• Infertilitat o dificultat per aconseguir embaràs.

Moltes dones tarden temps a rebre el diagnòstic perquè els símptomes s’atribueixen a altres causes o simplement no se sospita una menopausa precoç a edats joves.

Diagnòstic

Ha de sospitar-se menopausa precoç en tota dona menor de 40 anys amb cicles molt irregulars o absència de menstruació durant tres mesos o més.

La valoració inclou història clínica detallada, exploració ginecològica i analítica hormonal. Les dones amb menopausa precoç presenten nivells elevats de FSH — l’hormona que estimula els ovaris — i nivells baixos d’estradiol. L’analítica ha de realitzar-se en dues ocasions separades per almenys un mes per confirmar el diagnòstic.

Segons el cas, poden sol·licitar-se proves addicionals per identificar la causa: estudi genètic, marcadors d’autoimunitat, ecografia ovàrica o valoració de la reserva ovàrica.

És important descartar altres causes d’amenorrea com l’embaràs, l’estrès intens, els trastorns de la conducta alimentària o alteracions tiroïdals abans de confirmar el diagnòstic.

Tractament

El tractament s’adapta a l’edat, els símptomes, els antecedents i el desig gestacional de cada pacient.

Teràpia hormonal

Quan els ovaris deixen de produir estrògens i progesterona, l’organisme d’una dona jove es veu privat d’hormones que són essencials per a la seva salut. La teràpia hormonal substitutiva està especialment indicada en dones amb menopausa precoç perquè els beneficis superen clarament els riscos a aquestes edats.

Ajuda a controlar els símptomes, protegeix la densitat òssia, cuida la salut cardiovascular i millora la qualitat de vida. En dones joves, el seu perfil de seguretat és molt favorable i es recomana mantenir-la almenys fins a l’edat habitual de la menopausa natural.

Salut òssia

La deficiència d’estrògens a edats joves augmenta el risc d’osteoporosi. A més del tractament hormonal, és important assegurar un aport adequat de calci i vitamina D, i mantenir una activitat física regular.

Seguiment individualitzat

El seguiment ha d’incloure control ginecològic, valoració de la densitat òssia, salut cardiovascular i benestar emocional, adaptant-se a l’evolució de cada pacient.

Menopausa precoç i fertilitat

La menopausa precoç redueix significativament les possibilitats d’embaràs espontani, tot i que no les elimina completament. S’estima que entre un 5 i un 10% de les dones amb menopausa precoç poden aconseguir un embaràs de forma natural abans del fallada ovàrica completa.

Quan l’embaràs espontani no és possible, la principal opció reproductiva és la fecundació in vitro amb òvuls donats, que ofereix taxes d’èxit elevades.

En dones que reben un diagnòstic de menopausa precoç abans d’iniciar tractaments que puguin afectar els ovaris — com quimioteràpia — pot valorar-se la preservació de fertilitat mitjançant vitrificació d’òvuls.

El tractament de la infertilitat associada a la menopausa precoç ha d’abordar-se amb temps, informació adequada i suport especialitzat.

Impacte emocional

Rebre un diagnòstic de menopausa precoç pot ser una notícia molt difícil d’assimilar, especialment quan la maternitat encara estava en els plans de la dona o quan el diagnòstic arriba de forma inesperada a una edat jove.

És freqüent que apareguin sentiments de tristesa, dol, confusió o ansietat. Algunes dones també experimenten dificultats en la parella o en l’entorn social en no sentir-se compreses.

L’acompanyament psicològic pot ser un recurs molt valuós en aquest procés. No cal atravessar aquest diagnòstic soles, i demanar ajuda forma part de la cura de la pròpia salut.