Histeroscòpia

La histeroscòpia és una tècnica ginecològica mínimament invasiva que permet observar directament l’interior del coll uterí i de la cavitat uterina mitjançant una càmera fina introduïda a través de la vagina i el coll de l’úter.

Es pot utilitzar tant per diagnosticar alteracions ginecològiques com per tractar algunes lesions durant el mateix procediment, com ara pòlips, miomes submucosos, adherències o restes intrauterines.

Extrem òptic d'un histeroscopi

Què és una histeroscòpia

La histeroscòpia consisteix a introduir un instrument fi anomenat histeroscopi a través de la vagina i del coll de l’úter per visualitzar directament la cavitat uterina.

Per millorar-ne la visió, normalment s’utilitza sèrum fisiològic, que distén suaument l’interior de l’úter. Això permet explorar l’endometri, detectar lesions i, en molts casos, tractar-les durant el mateix procediment.

Introducció de l'histeroscopi a la cavitat uterina

És una tècnica habitual en ginecologia i, en molts casos, es pot realitzar de manera ambulatòria, sense necessitat d’ingrés hospitalari.

Per a què serveix

La histeroscòpia pot estar indicada per estudiar o tractar diferents situacions ginecològiques:

  • Sagnat uterí anormal.
  • Regles molt abundants o irregulars.
  • Sagnat després de la menopausa.
  • Sospita de pòlips endometrials.
  • Miomes submucosos que deformen la cavitat uterina.
  • Estudi d’infertilitat o fallades d’implantació.
  • Avortaments de repetició.
  • Adherències dins de l’úter.
  • Algunes malformacions uterines.
  • Extracció d’un DIU retingut o d’altres cossos estranys.
  • Presa de biòpsies de l’endometri.

Tipus d’histeroscòpia

Histeroscòpia diagnòstica

La histeroscòpia diagnòstica s’utilitza principalment per observar l’interior de l’úter i confirmar o descartar alteracions sospitades en una ecografia o en una altra prova prèvia.

També pot permetre petites actuacions, com ara prendre una biòpsia, retirar pòlips petits o extreure un DIU retingut, segons el cas i el tipus d’instrumental disponible.

En moltes pacients es realitza a la consulta o de manera ambulatòria. Pot causar molèsties semblants a les d’una menstruació, encara que habitualment són transitòries.

Histeroscòpia quirúrgica

La histeroscòpia quirúrgica s’utilitza quan cal efectuar un tractament més complex, com extirpar pòlips grans, miomes submucosos, adherències o corregir determinades alteracions de la cavitat uterina.

Equip mèdic durant una histeroscòpia quirúrgica

En aquests casos pot ser necessària sedació o anestèsia, segons la complexitat i la durada del procediment, així com les característiques de cada pacient.

Com es realitza

La pacient es col·loca en posició ginecològica. L’especialista introdueix l’histeroscopi a través de la vagina i el coll uterí, sense necessitat de realitzar incisions.

Durant la prova s’introdueix sèrum fisiològic per separar suaument les parets de l’úter i poder visualitzar millor la cavitat uterina.

Si es detecta una lesió que es pot tractar en aquell moment, a través de l’histeroscopi es poden introduir instruments molt fins per efectuar el procediment indicat.

Preparació de l'histeroscopi i de l'instrumental ginecològic

La durada depèn de si la histeroscòpia és exclusivament diagnòstica o si també es realitza algun tractament.

Preparació abans de la prova

La preparació depèn del tipus d’histeroscòpia i de si es realitza a la consulta, amb sedació o en un quiròfan.

És important informar l’equip mèdic si hi ha possibilitat d’embaràs, si es prenen anticoagulants, si existeixen al·lèrgies a medicaments o si es presenten símptomes d’una infecció ginecològica.

En alguns casos es pot recomanar realitzar la prova durant una fase concreta del cicle menstrual, especialment quan cal valorar adequadament l’endometri.

Quan el procediment requereix sedació o anestèsia, l’equip mèdic indicarà les hores de dejuni necessàries i les instruccions relacionades amb la medicació habitual.

Després de la histeroscòpia

Després d’una histeroscòpia és habitual presentar molèsties lleus semblants a les d’una menstruació, un petit sagnat vaginal o flux aquós durant uns dies.

La recuperació sol ser ràpida. Moltes pacients poden reprendre la seva activitat habitual en poc temps, encara que això dependrà de si la prova ha estat diagnòstica o quirúrgica i del tipus de tractament realitzat.

Durant els primers dies convé seguir les indicacions de l’equip mèdic sobre exercici físic, relacions sexuals, banys, tampons o medicació analgèsica.

Cal consultar si apareixen febre, dolor abdominal intens, sagnat vaginal abundant, mala olor del flux o un empitjorament progressiu dels símptomes.

Riscos i contraindicacions

La histeroscòpia és un procediment segur i les complicacions greus són poc freqüents.

Entre els possibles riscos hi ha la infecció, el sagnat, la perforació uterina o les complicacions relacionades amb el líquid utilitzat per distendre la cavitat uterina, especialment en procediments quirúrgics més llargs.

Les principals contraindicacions són l’embaràs i la presència d’una infecció pelviana activa.

La indicació s’ha de valorar sempre de manera individual, tenint en compte els símptomes, els antecedents, les proves prèvies i l’objectiu del procediment.

Histeroscòpia i valoració ginecològica

A Grup Cabero realitzem una valoració individualitzada per indicar la histeroscòpia quan està justificada i orientar el procediment més adequat segons cada cas.

Sol·licitar cita

Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.