Sòl pelvià

Què és el sòl pelvià

El sòl pelvià està format per músculs, lligaments i teixit conjuntiu que tanquen la pelvis per la seva part inferior. La seva estructura actua com un sistema dinàmic de suport que ajuda a mantenir els òrgans pelvians en la posició adequada.

Encara que sovint es compara amb una «hamaca», el seu funcionament és més complex. El sòl pelvià s’ha d’adaptar constantment als moviments, la respiració, els canvis posturals i l’augment de la pressió abdominal que es produeix en tossir, fer exercici, aixecar pes o durant l’embaràs.

Perquè funcioni correctament, ha de mantenir un equilibri entre força, elasticitat, coordinació i capacitat de relaxació.

Funcions principals

El sòl pelvià compleix diverses funcions importants en la vida diària:

• Sostenir la bufeta, l’úter i el recte.
• Ajudar a mantenir la continència urinària i fecal.
• Participar en l’estabilitat abdominal i lumbar.
• Intervenir en la funció sexual.
• Adaptar-se als canvis de l’embaràs i el part.
• Coordinar-se amb la musculatura abdominal i respiratòria.

Un sòl pelvià saludable no depèn únicament de tenir força muscular. També és important que hi hagi una bona coordinació i capacitat de relaxació.

Què passa quan es debilita

Quan el sòl pelvià perd capacitat de suport o no funciona adequadament, poden aparèixer diferents símptomes. Això pot passar a causa de l’embaràs, el part, l’envelliment, la menopausa, el restrenyiment crònic, la tos persistent, l’obesitat, els esports d’impacte, algunes cirurgies o l’augment repetit de la pressió abdominal.

El debilitament no sempre produeix símptomes immediats. En algunes dones, les molèsties apareixen progressivament amb el pas del temps.

També és important saber que no tots els problemes del sòl pelvià es deuen a una falta de força. En alguns casos hi ha un excés de tensió muscular, dolor o una mala coordinació.

Símptomes freqüents

Incontinència urinària

Les pèrdues d’orina en tossir, riure, saltar o fer exercici són un dels símptomes més freqüents relacionats amb el sòl pelvià.

Sensació de pes o bony vaginal

Pot aparèixer sensació de pressió o pes pelvià, o notar-se un bony vaginal, especialment al final del dia o després de fer esforços.

Prolapse dels òrgans pelvians

El prolapse es produeix quan un o diversos òrgans pelvians descendeixen a causa d’una pèrdua de suport. Pot afectar la bufeta, l’úter, la vagina o el recte.

Dolor o molèsties

Algunes alteracions del sòl pelvià poden relacionar-se amb dolor pelvià, molèsties lumbars, sensació de tensió o dolor durant les relacions sexuals.

Alteracions intestinals

El restrenyiment, la dificultat per evacuar o algunes alteracions de la continència fecal també poden relacionar-se amb el funcionament del sòl pelvià.

Embaràs i postpart

Durant l’embaràs, el sòl pelvià suporta un augment progressiu de pes i pressió. A més, els canvis hormonals influeixen en els teixits i en l’elasticitat muscular.

El part vaginal pot produir distensió muscular i lesions en alguns casos, encara que també hi ha factors individuals que influeixen en la recuperació.

Després del part poden aparèixer pèrdues d’orina, sensació de debilitat, molèsties pelvianes o canvis en la funció sexual. La recuperació no s’ha d’enfocar únicament des de l’estètica abdominal, sinó també des de la funció del sòl pelvià.

Una valoració especialitzada pot ajudar a determinar quan i com reprendre l’activitat física, i quins exercicis són adequats en cada cas.

Menopausa i canvis hormonals

Amb la menopausa disminueixen els nivells d’estrògens i poden produir-se canvis en els teixits del sòl pelvià, la vulva, la vagina i el tracte urinari.

Algunes dones presenten sequedat vaginal, molèsties urinàries, augment de la freqüència urinària, pèrdues d’orina o sensació de menor suport pelvià.

Aquests canvis són freqüents, però no s’han d’assumir com una conseqüència inevitable de l’edat ni cal resignar-se a conviure-hi sense una valoració mèdica.

Valoració i tractament

La valoració del sòl pelvià ha de ser individualitzada i tenir en compte els símptomes, els antecedents obstètrics, les cirurgies, els hàbits, l’activitat física i l’impacte sobre la qualitat de vida.

Opcions de tractament

• Exercicis específics del sòl pelvià.
• Fisioteràpia especialitzada.
• Reeducació postural i respiratòria.
• Modificació dels hàbits que augmenten la pressió abdominal.
• Pèrdua de pes quan estigui indicada.
• Tractaments mèdics o quirúrgics en casos concrets.
• Tractaments locals per als símptomes associats a la menopausa.

No tots els exercicis són adequats per a totes les pacients. En alguns casos, realitzar exercicis incorrectes o contraure la musculatura de manera excessiva pot empitjorar els símptomes.

Prevenció i cura

Algunes mesures poden ajudar a protegir el sòl pelvià i reduir el risc de presentar símptomes:

• Evitar el restrenyiment persistent.
• Controlar l’excés de pressió abdominal.
• Evitar aixecar pes de manera incorrecta.
• Tractar la tos crònica quan existeixi.
• Realitzar exercici físic adaptat.
• Consultar després del part si apareixen símptomes.
• Sol·licitar una valoració si hi ha pèrdues d’orina o sensació de pes pelvià.

La prevenció no consisteix únicament a fer exercicis de Kegel. La cura del sòl pelvià implica entendre com funciona, coordinar-lo amb la respiració i la musculatura abdominal, i adaptar els exercicis i els hàbits a cada dona.

Un enfocament individualitzat

Les alteracions del sòl pelvià són freqüents i poden afectar el benestar físic, emocional i sexual. Moltes dones normalitzen els símptomes durant anys per vergonya o perquè creuen que formen part inevitable de l’edat o del postpart.

Consultar permet identificar la causa, orientar el tractament més adequat i millorar la qualitat de vida.