Dolor pelvià
El dolor pelvià és un dolor localitzat a la part baixa de l’abdomen o la pelvis. Pot ser agut, intermitent o persistent, i tenir un origen ginecològic, urinari, digestiu, muscular o neurològic.
En algunes dones apareix relacionat amb la menstruació, les relacions sexuals, la micció o les deposicions. Quan persisteix durant més de sis mesos sol considerar-se dolor pelvià crònic.
El dolor pelvià pot afectar de forma important la qualitat de vida, el descans, l’activitat laboral, la sexualitat i el benestar emocional, per la qual cosa requereix una valoració individualitzada.
En aquest article trobaràs
Què és el dolor pelvià
El dolor pelvià és una molèstia localitzada a la zona inferior de l’abdomen o la pelvis que pot tenir diferents característiques i intensitats.
Algunes pacients descriuen un dolor de tipus pressió; d’altres, una sensació de punxada, rampa, cremor o dolor profund. Pot aparèixer de forma contínua o en episodis.
En ocasions, el dolor es relaciona clarament amb el cicle menstrual, mentre que en altres dones apareix de forma no cíclica o persistent.
Una mateixa pacient pot presentar més d’una causa de dolor simultàniament.
Símptomes més freqüents
Els símptomes poden variar molt segons la causa del dolor i el temps d’evolució.
- Dolor a la part baixa de l’abdomen.
- Dolor menstrual intens.
- Dolor durant les relacions sexuals.
- Dolor en orinar o defecar.
- Sensació de pressió pelviana.
- Inflor abdominal.
- Dolor lumbar associat.
- Fatiga o sensació d’esgotament.
- Molèsties persistents que interfereixen en la vida quotidiana.
En algunes pacients, el dolor empitjora amb determinades postures, l’exercici físic, l’estrès o els canvis hormonals.
Causes freqüents
El dolor pelvià pot tenir múltiples orígens i no sempre es deu exclusivament a una alteració ginecològica.
Endometriosi
L’endometriosi és una de les causes més freqüents de dolor pelvià crònic i pot associar-se a dolor menstrual intens, dolor durant les relacions sexuals o infertilitat.
Adenomiosi i miomes uterins
Algunes alteracions de l’úter poden produir dolor, pressió pelviana i menstruacions abundants.
Trastorns del sòl pelvià
La tensió muscular, la debilitat o les alteracions funcionals del sòl pelvià poden produir dolor persistent i símptomes urinaris, digestius o sexuals.
Síndrome de l’intestí irritable
Pot provocar dolor abdominal, inflor, diarrea o restrenyiment i coexistir amb altres causes pelvianes.
Cistitis intersticial o bufeta dolorosa
Algunes pacients presenten dolor relacionat amb la bufeta, augment de la freqüència urinària o sensació d’urgència miccional.
Adherències pelvianes
Les adherències són bandes de teixit cicatricial que poden aparèixer després d’infeccions, inflamacions o cirurgies.
Vulvodínia
Consisteix en dolor o sensació de cremor persistent a la vulva, sovint sense lesions visibles evidents.
Malaltia inflamatòria pelviana
Algunes infeccions ginecològiques poden produir dolor pelvià agut o crònic i requerir un tractament específic.
Dolor pelvià crònic
Es considera dolor pelvià crònic quan persisteix durant més de sis mesos.
Amb el temps, el sistema nerviós pot tornar-se més sensible al dolor, de manera que algunes pacients presenten molèsties persistents fins i tot quan la lesió inicial és petita o ja ha millorat.
Per aquest motiu, el dolor pelvià crònic sol requerir un enfocament multidisciplinari que tingui en compte no només l’origen ginecològic, sinó també factors musculars, digestius, urinaris, emocionals i neurològics.
L’objectiu del tractament no és únicament identificar una lesió, sinó millorar la qualitat de vida i recuperar la funcionalitat.
Diagnòstic
El diagnòstic comença amb una valoració clínica detallada dels símptomes, la relació amb el cicle menstrual i l’impacte sobre la vida diària.
Segons cada cas, poden sol·licitar-se proves complementàries com:
- Exploració ginecològica.
- Ecografia transvaginal.
- Analítiques.
- Ressonància magnètica.
- Estudis digestius o urinaris.
- Valoració del sòl pelvià.
- Laparoscòpia en casos seleccionats.
En algunes pacients no existeix una única causa identificable, sinó diversos factors que contribueixen simultàniament al dolor.
Tractament
El tractament depèn de la causa del dolor, del temps d’evolució i de les necessitats de cada pacient.
Tractament mèdic
- Analgèsics i antiinflamatoris.
- Tractaments hormonals.
- Tractament de les infeccions, quan n’hi ha.
- Fàrmacs dirigits al dolor neuropàtic en alguns casos.
Fisioteràpia del sòl pelvià
Pot ajudar quan existeix hipertonia muscular, dolor miofascial o alteracions funcionals associades.
Abordatge multidisciplinari
En alguns casos també pot ser útil el suport psicològic, la nutrició, l’exercici adaptat o les unitats especialitzades en dolor crònic.
Cirurgia
La cirurgia pot plantejar-se en situacions concretes, com determinades formes d’endometriosi, adherències o lesions estructurals específiques.
Actualment, s’intenta evitar la cirurgia innecessària quan existeixen opcions conservadores eficaces.
Quan consultar
És recomanable consultar si el dolor pelvià és intens, persistent, empitjora progressivament o interfereix en l’activitat diària.
També s’ha de valorar si apareix febre, sagnat anormal, dolor durant les relacions sexuals, símptomes urinaris o digestius persistents, o dificultat per aconseguir un embaràs.
El dolor menstrual incapacitant no s’ha de considerar normal i mereix una valoració mèdica adequada.
Valoració especialitzada del dolor pelvià
A Grup Cabero realitzem una valoració individualitzada del dolor pelvià per orientar el diagnòstic i el tractament més adequat segons cada cas.
Urgències: si tens dolor intens i sobtat, febre alta, sagnat abundant o pèrdua de coneixement, acudeix a urgències o truca al 112.
Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.