Desajustos hormonals

Què són els desajustos hormonals

Les hormones actuen com a missatgers químics de l’organisme. Participen en funcions com el cicle menstrual, l’ovulació, el metabolisme, el descans, la fertilitat, la temperatura corporal, l’estat d’ànim i la funció sexual.

Quan hi ha un excés, un dèficit o una alteració en la regulació hormonal, poden aparèixer símptomes diversos. En ginecologia, els desajustos poden estar relacionats amb els estrògens, la progesterona, els andrògens, la prolactina, les hormones tiroïdals o altres hormones implicades en l’eix reproductiu.

És important no atribuir qualsevol símptoma únicament a les hormones. El cansament, els canvis de pes, l’insomni o els canvis d’ànim poden tenir causes diferents, per la qual cosa la valoració ha de ser individualitzada.

Símptomes més freqüents

Els símptomes poden variar molt d’una dona a una altra i depenen de l’edat, l’etapa vital i la causa del desequilibri. Alguns senyals poden ser lleus i transitoris, mentre que d’altres requereixen un estudi mèdic.

Alteracions del cicle menstrual

Els cicles molt irregulars, l’absència de menstruació, els sagnats molt abundants o el sagnat entre regles poden estar relacionats amb alteracions hormonals, encara que també poden deure’s a altres causes ginecològiques.

Acne, pell i cabell

L’acne persistent, l’augment de greix a la pell, la caiguda del cabell o l’augment de pèl corporal poden relacionar-se amb un excés relatiu d’andrògens, com passa en algunes pacients amb síndrome ovàric metabòlic poliendocrí (SOMP).

Canvis de pes o de gana

L’augment de la gana, la dificultat per perdre pes o els canvis de pes no explicats poden estar relacionats amb el son, l’estrès, la resistència a la insulina, la tiroide, l’etapa hormonal o els hàbits de vida. No sempre es deuen exclusivament a les hormones sexuals.

Fogots i sudoració nocturna

Els fogots, la sudoració nocturna i els canvis en la temperatura corporal són freqüents durant la perimenopausa i la menopausa, encara que també poden aparèixer en altres situacions que s’han de valorar si són intenses o persistents.

Desig sexual i sequedat vaginal

Els canvis hormonals poden influir en el desig sexual, la lubricació, l’elasticitat vaginal i la comoditat durant les relacions sexuals. La sequedat vaginal és especialment freqüent en etapes de descens estrogènic, com la menopausa, la lactància o després d’alguns tractaments.

Fatiga i alteracions del son

El cansament persistent, l’insomni, els despertars nocturns o la sensació de no descansar bé poden relacionar-se amb canvis hormonals, però també amb estrès, anèmia, problemes tiroïdals, ansietat, depressió o altres causes mèdiques.

Causes principals

Els desajustos hormonals poden tenir orígens diferents. Algunes causes són fisiològiques i formen part d’etapes normals de la vida; d’altres requereixen diagnòstic i tractament.

• Canvis propis del cicle menstrual.
• Embaràs, postpart i lactància.
• Perimenopausa i menopausa.
• Síndrome ovàric metabòlic poliendocrí (SOMP).
• Alteracions tiroïdals.
• Hiperprolactinèmia.
• Estrès mantingut i falta de descans.
• Canvis importants de pes, baix pes o obesitat.
• Exercici físic excessiu o alimentació insuficient.
• Alguns medicaments o tractaments hormonals.
• Alteracions ovàriques, hipofisàries o suprarenals.

Diagnòstic i estudi hormonal

El diagnòstic comença amb una història clínica detallada. És important valorar els símptomes, l’edat, el patró menstrual, els antecedents personals i familiars, els tractaments actuals, els canvis de pes, el son, l’estrès, el desig gestacional i l’etapa vital.

Segons cada cas, el ginecòleg pot sol·licitar proves complementàries per orientar el diagnòstic.

Proves habituals

• Exploració ginecològica, si està indicada.
• Ecografia ginecològica.
• Analítica hormonal segons el moment del cicle.
• Estudi tiroïdal.
• Valoració de prolactina, andrògens o altres hormones, si escau.
• Analítica general per descartar anèmia, alteracions metabòliques o altres causes.

No sempre és necessari realitzar un «panell hormonal» complet. Les proves s’han de sol·licitar amb criteri, segons els símptomes i el moment del cicle menstrual.

Tractament

El tractament depèn de la causa, l’edat, la intensitat dels símptomes, el desig d’embaràs, els antecedents mèdics i les preferències de cada pacient.

Opcions possibles

• Canvis en l’estil de vida: descans adequat, alimentació equilibrada, exercici, abandonament del tabac, reducció del consum d’alcohol i gestió de l’estrès.
• Tractament hormonal: anticoncepció hormonal, progesterona, tractament per als símptomes de la menopausa o altres pautes segons indicació mèdica.
• Tractaments no hormonals: poden ser útils en alguns casos de fogots, alteracions del son, dolor, canvis d’ànim o símptomes vaginals.
• Tractament de malalties associades: alteracions tiroïdals, hiperprolactinèmia, SOMP, anèmia, resistència a la insulina o altres trastorns.
• Suport específic: nutrició, fisioteràpia del sòl pelvià, salut sexual o suport psicològic quan sigui necessari.

L’objectiu no és únicament corregir una analítica, sinó millorar els símptomes, prevenir complicacions i adaptar el tractament a cada etapa de la vida.

Etapes en què poden aparèixer

La interpretació dels símptomes, les analítiques i les necessitats de tractament depèn de l’edat i de l’etapa vital de cada dona.

Adolescència

Durant els primers anys després de la primera menstruació poden existir cicles irregulars. Tot i així, els sagnats molt abundants, l’absència prolongada de regla, l’acne intens o l’excés de pèl corporal s’han de valorar.

Edat fèrtil

En aquesta etapa poden aparèixer alteracions del cicle, síndrome ovàric metabòlic poliendocrí, problemes tiroïdals, hiperprolactinèmia, símptomes premenstruals intensos o canvis relacionats amb els anticonceptius, l’estrès o el pes.

Postpart i lactància

Després de l’embaràs poden aparèixer canvis menstruals, caiguda del cabell, sequedat vaginal, alteracions del son, cansament o canvis emocionals. Alguns formen part del procés normal, però d’altres requereixen seguiment.

Perimenopausa i menopausa

En la transició cap a la menopausa poden aparèixer cicles irregulars, fogots, sudoració nocturna, insomni, canvis d’ànim, sequedat vaginal, dolor durant les relacions sexuals o molèsties urinàries.

Quan consultar el ginecòleg

Convé sol·licitar una valoració mèdica si els símptomes són persistents, afecten la qualitat de vida o apareixen canvis significatius en el cicle menstrual.

Motius freqüents de consulta

• Regles molt irregulars o absència de menstruació.
• Sagnats abundants o sagnat entre regles.
• Acne persistent o augment de pèl corporal.
• Fogots intensos, sudoració nocturna o insomni.
• Sequedat vaginal o dolor durant les relacions sexuals.
• Cansament persistent sense una causa coneguda.
• Canvis importants de pes sense una explicació clara.
• Dificultat per aconseguir un embaràs.
• Símptomes que interfereixen en el benestar diari.

Una valoració individualitzada

Els desajustos hormonals no s’han d’abordar mitjançant solucions generals. Dues dones amb símptomes semblants poden tenir causes diferents i necessitar enfocaments diferents.

Una valoració adequada permet diferenciar els canvis propis d’una etapa vital dels problemes que requereixen tractament, evitant tant la preocupació innecessària com el retard en el diagnòstic.