Càncer d’ovari

Què és el càncer d’ovari

El càncer d’ovari és un tumor maligne que s’origina en els teixits de l’ovari. Els ovaris són les glàndules reproductores femenines que produeixen òvuls i hormones sexuals com els estrògens i la progesterona.

El tipus més freqüent és el càncer epitelial, que s’origina en les cèl·lules que recobreixen la superfície de l’ovari. També poden desenvolupar-se tumors relacionats a les trompes de Fal·lopi o al peritoneu, que es tracten de forma similar.

A diferència d’altres tumors ginecològics, el càncer d’ovari no disposa d’una prova de cribratge eficaç per a la població general. Per això el coneixement dels factors de risc, l’atenció als símptomes i el seguiment ginecològic regular són fonamentals.

Factors de risc

La causa exacta del càncer d’ovari, com en la majoria dels tumors malignes, no es coneix completament. No obstant això, s’han identificat factors que augmenten el risc de desenvolupar-lo.

Factors genètics i familiars

• Antecedents familiars de càncer d’ovari en mare, germana, filla o àvia.
• Mutacions en els gens BRCA1 o BRCA2, que també augmenten el risc de càncer de mama.
• Síndrome de Lynch o altres alteracions genètiques hereditàries.
• Antecedents personals de càncer de mama, uterí o colorrectal.

Factors reproductius i hormonals

• No haver tingut fills.
• Menopausa tardana.
• Endometriosi.
• Ús de teràpia de reemplaçament hormonal en alguns contextos.

Altres factors

• Edat avançada, especialment després de la menopausa.
• Obesitat.
• Infertilitat primària.

D’altra banda, l’ús d’anticonceptius hormonals orals s’associa a una reducció del risc de càncer d’ovari. L’embaràs i la lactància també semblen tenir un efecte protector.

Tenir un o diversos factors de risc no significa que vagi a desenvolupar-se un càncer d’ovari. Moltes dones que el desenvolupen no presenten cap factor de risc conegut.

Símptomes

El càncer d’ovari és conegut com «el gran silenciós» perquè habitualment no produeix símptomes en les fases inicials. Quan apareixen molèsties, solen ser inespecífiques i fàcilment atribuïbles a altres causes, com digestives o musculars, la qual cosa pot retardar el diagnòstic.

Els símptomes més freqüents inclouen:

• Inflor o distensió abdominal persistent.
• Sensació de pressió o molèstia al baix ventre o la pelvis.
• Augment del perímetre abdominal.
• Sensació de sacietat precoç o dificultat per menjar.
• Nàusees o alteracions digestives persistents.
• Necessitat freqüent d’orinar o urgència urinària.
• Sagnat vaginal anormal, especialment en dones postmenopàusiques.
• Fatiga persistent sense causa aparent.

Aquests símptomes, especialment si són nous, persistents o es presenten de forma combinada, mereixen valoració mèdica encara que no siguin intensos. La causa pot ser una altra afecció diferent al càncer, però l’única manera de saber-ho és consultant el ginecòleg.

Diagnòstic

El diagnòstic comença amb la sospita clínica a partir dels símptomes i l’exploració ginecològica. Quan es detecta o sospita una tumoració ovàrica es realitzen proves d’imatge i analítiques complementàries.

Ecografia transvaginal

És la prova d’imatge de primera elecció. Permet detectar tumoracions ovàriques i valorar les seves característiques, encara que no distingeix amb certesa entre lesions benignes i malignes.

Marcadors tumorals

El CA-125 és el marcador tumoral més utilitzat en el càncer d’ovari. No obstant això, pot estar elevat en altres situacions no canceroses, i no sempre s’eleva en tots els tipus de càncer d’ovari. Per això s’avalua juntament amb el marcador HE4 mitjançant l’algoritme ROMA, que millora la capacitat de discriminar entre lesions benignes i malignes.

Proves d’imatge avançades

La tomografia computada i la ressonància magnètica permeten valorar l’extensió de la malaltia i l’afectació d’estructures veïnes, ganglis o altres òrgans.

Diagnòstic definitiu

El diagnòstic definitiu de càncer d’ovari s’obté mitjançant l’estudi anatomopatològic del teixit, habitualment després de la cirurgia, que permet conèixer el tipus histològic i el grau d’extensió del tumor.

Tractament

El tractament del càncer d’ovari es decideix en funció del tipus de tumor, el seu estadi, les característiques de la pacient i l’extensió de la malaltia.

Es recomana que sigui realitzat per un equip multidisciplinari especialitzat en oncologia ginecològica, que inclou ginecòlegs oncòlegs, oncòlegs mèdics, radiòlegs, cirurgians i anatomopatòlegs.

Cirurgia

La cirurgia és el tractament principal. L’objectiu és extirpar el tumor i, quan és possible, tot el teixit afectat. L’extensió de la intervenció depèn de l’estadi de la malaltia i de l’estat general de la pacient.

Quimioteràpia

La quimioteràpia s’administra habitualment després de la cirurgia per eliminar possibles cèl·lules tumorals residuals. En alguns casos pot indicar-se també abans de la intervenció per reduir la mida del tumor.

Teràpies dirigides

En funció de les característiques moleculars del tumor, poden indicar-se tractaments específics com els inhibidors de PARP, especialment en pacients amb mutacions en BRCA1 o BRCA2.

Pronòstic i seguiment

El pronòstic del càncer d’ovari depèn fonamentalment de l’estadi en el moment del diagnòstic i del tipus de tumor. Quan es detecta en fases inicials, les possibilitats de curació són significativament majors.

Els tractaments actuals han millorat notablement els resultats, especialment en pacients amb determinats perfils moleculars. El seguiment després del tractament és fonamental per detectar precoçment possibles recidives i adaptar el pla terapèutic.

Encara que no existeix una prova de cribratge universal eficaç per a la població general, les dones amb factors de risc importants — especialment mutacions en BRCA1 o BRCA2 o antecedents familiars rellevants — poden beneficiar-se d’un seguiment més estret i de la valoració de mesures preventives específiques.