Càncer de mama

El càncer de mama és el càncer més freqüent entre les dones a la majoria dels països del món. El 2022 s’estimaren més de 2,3 milions de nous casos i 670.000 defuncions a nivell global. A Espanya és també el tumor maligne més diagnosticat en dones.

Malgrat la seva freqüència, el càncer de mama té avui un pronòstic significativament millor que fa dècades. El diagnòstic precoç, els avenços en el tractament i el seguiment especialitzat han millorat de forma important les taxes de supervivència. Detectat en fases primerenques, la probabilitat de curació s’acosta al 90%.

Parlar de càncer de mama amb naturalitat, conèixer els factors de risc i acudir als controls ginecològics periòdics són els passos més importants que una dona pot fer per protegir la seva salut.

Dia Mundial contra el càncer de mama

Què és el càncer de mama

El càncer de mama es produeix quan cèl·lules del teixit mamari comencen a multiplicar-se de forma descontrolada formant un tumor maligne. S’origina principalment als conductes que transporten la llet cap al mugró — en aproximadament el 85% dels casos — o als lòbuls glandulars on es produeix la llet.

Si no es tracta, el tumor pot créixer, envair teixits propers i estendre’s a ganglis limfàtics o altres òrgans. Per això la detecció precoç és fonamental: com més aviat es diagnostica, més opcions de tractament existeixen i major és la probabilitat de curació.

Aproximadament el 80% dels casos es produeixen en dones sense factors de risc específics a part del sexe i l’edat. Això significa que qualsevol dona pot desenvolupar un càncer de mama, independentment dels seus antecedents.

Factors de risc

Existeixen factors que augmenten la probabilitat de desenvolupar càncer de mama. Conèixer-los ajuda a personalitzar el seguiment i els controls.

Factors amb major impacte

  • Antecedents familiars de càncer de mama, especialment en mare o germanes.
  • Càncer de mama previ a la mateixa mama o a l’altra.
  • Mutacions genètiques com BRCA1 o BRCA2.
  • No haver tingut fills o primer embaràs després dels 30 anys.
  • Menarquia precoç o menopausa tardana.

Altres factors associats

  • Dieta rica en greixos i consum elevat d’alcohol.
  • Obesitat, especialment després de la menopausa.
  • Sedentarisme.
  • Ús prolongat de determinades teràpies hormonals.
  • Edat avançada.

D’altra banda, la lactància materna s’associa a una reducció del risc de càncer de mama, especialment quan es manté durant períodes prolongats.

Tenir un o diversos factors de risc no significa que vagi a desenvolupar-se un càncer de mama. I l’absència de factors de risc no garanteix estar protegida. Per això els controls periòdics són importants per a totes les dones.

Símptomes i senyals d’alerta

En fases inicials el càncer de mama freqüentment no produeix símptomes, la qual cosa reforça la importància de la mamografia periòdica. Quan apareixen símptomes, els més freqüents són:

  • Aparició d’un bony o engruiximent a la mama o a l’axil·la, habitualment no dolorós, dur i de vores mal definides.
  • Canvis en la mida, forma o aspecte de la mama.
  • Canvis a la pell de la mama: envermelliment, pell de taronja, retracció o arrugues.
  • Canvis al mugró: retracció, inversió o secreció espontània, especialment si és sanguinolenta.
  • Gangli palpable a l’axil·la.

Davant qualsevol d’aquests signes s’ha de consultar al ginecòleg sense demora. En la majoria dels casos no es tractarà d’un càncer, però la valoració mèdica és imprescindible per descartar-lo.

Autoexploració mamària

L’autoexploració mamària és un hàbit recomanable que permet que la dona conegui les seves mames i detecti canvis que puguin requerir valoració mèdica. Es recomana realitzar-la una vegada al mes, preferiblement uns dies després de la menstruació.

Autoexploració mamària

Com realitzar-la

  • Situar-se davant d’un mirall amb els braços al llarg del cos i observar si hi ha asimetries, canvis a la pell o als mugrons.
  • Repetir l’observació amb els braços aixecats per sobre del cap.
  • Amb una mà al clatell, palpar la mama del mateix costat amb l’altra mà, comprimint suaument contra les costelles en moviments circulars, buscant bonys o zones de consistència diferent.
  • Explorar també l’axil·la.
  • Comprimir suaument el mugró entre dos dits per comprovar si existeix secreció.
  • Repetir el procés a l’altra mama.

L’autoexploració no substitueix la mamografia ni la revisió ginecològica, però és un complement útil per familiaritzar-se amb el propi cos i detectar canvis entre controls.

Diagnòstic precoç

El diagnòstic precoç és l’eina més poderosa contra el càncer de mama. Detectat en fases primerenques, la probabilitat de curació és molt alta i les opcions de tractament són més àmplies i menys agressives.

Mamografia

La mamografia és la prova de referència per al cribratge del càncer de mama. Permet detectar lesions abans que siguin palpables. Segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, en dones sense factors de risc específics es recomana realitzar mamografies anuals a partir dels 40 anys. En dones amb factors de risc pot estar indicat començar abans i amb major freqüència.

Ecografia mamària

L’ecografia és especialment útil en dones joves amb mames denses i com a complement de la mamografia en casos en què aquesta no sigui suficient per caracteritzar una lesió. Permet distingir entre lesions sòlides i quístiques i orientar biòpsies quan és necessari.

Altres proves

Quan es detecta una lesió sospitosa poden realitzar-se proves complementàries com ressonància magnètica mamària o biòpsia, que permet obtenir teixit per a estudi anatomopatològic i confirmar o descartar la malignitat.

Diagnòstic càncer de mama

Tractament

El tractament del càncer de mama és multidisciplinari i es decideix en funció del tipus de tumor, el seu estadi, les característiques biològiques de les cèl·lules, l’edat i l’estat general de la pacient.

Les opcions de tractament poden incloure, sols o en combinació:

  • Cirurgia: pot ser conservadora — extirpant només el tumor i un marge de teixit sa — o mastectomia — extirpació de tota la mama — segons les característiques del cas. Sempre que és possible es tendeix a preservar la mama.
  • Radioteràpia: habitualment complementa la cirurgia conservadora per reduir el risc de recidiva local.
  • Quimioteràpia: pot administrar-se abans o després de la cirurgia segons la situació de cada pacient.
  • Tractament hormonal: indicat en tumors amb receptors hormonals positius, ajuda a reduir el risc de recaiguda.
  • Teràpies dirigides: fàrmacs que actuen sobre dianes moleculars específiques del tumor, com el receptor HER2.

La decisió sobre el tractament més adequat la pren un equip multidisciplinari d’especialistes — oncòlegs, cirurgians, radioteràpics, patòlegs — en funció de les característiques individuals de cada cas.

Pronòstic

El pronòstic del càncer de mama depèn fonamentalment de l’estadi en el moment del diagnòstic. Els tumors detectats en fases primerenques, de mida petita i sense afectació ganglionar, tenen una probabilitat de curació propera al 90% als cinc anys.

Els avenços en diagnòstic i tractament han millorat significativament la supervivència en les últimes dècades. Avui, la majoria de les dones diagnosticades de càncer de mama en fases inicials tenen molt bones perspectives de curació.

Això reforça la importància de no ajornar les revisions ginecològiques ni les mamografies periòdiques: la detecció precoç marca una diferència real en el pronòstic i en la qualitat de vida.

Seguiment i detecció precoç del càncer de mama

A Grup Cabero realitzem revisions ginecològiques individualitzades, incloent valoració mamària i orientació sobre les proves de cribratge més adequades segons l’edat, els antecedents i els factors de risc de cada pacient.

Sol·licitar cita

Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.