Càncer de coll uterí

Què és el càncer de coll uterí

El coll uterí o cèrvix és la part inferior de l’úter que connecta amb la part superior de la vagina. El càncer de coll uterí es produeix quan les cèl·lules de la seva superfície comencen a multiplicar-se de manera descontrolada.

El desenvolupament d’aquest càncer és habitualment molt lent. Comença amb canvis cel·lulars precancerosos al coll uterí — anomenats displàsia o lesions intraepitelials — que es poden detectar mitjançant citologia abans que es converteixin en càncer. Per això les revisions ginecològiques periòdiques són tan importants: permeten detectar aquestes lesions en una fase en què el tractament és altament eficaç.

Els tipus més freqüents són el carcinoma escamós, responsable del 70-80% dels casos, i l’adenocarcinoma, que representa el 20-25% dels casos.

El VPH com a causa principal

Pràcticament tots els casos de càncer de coll uterí estan causats pel virus del papil·loma humà (VPH), responsable de més del 99% dels tumors. El VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna i es transmet principalment mitjançant el contacte sexual íntim pell amb pell.

Existeixen molts tipus de VPH. Alguns produeixen berrugues genitals, mentre que d’altres — considerats d’alt risc oncogènic — poden afavorir canvis cel·lulars que, amb el temps, evolucionen cap a un càncer. Els subtipus 16 i 18 són responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí.

La majoria de les infeccions per VPH es resolen espontàniament gràcies al sistema immunitari. No obstant això, quan la infecció persisteix durant anys, pot produir lesions precanceroses que requereixen seguiment i tractament.

Haver tingut una infecció per VPH no significa que es desenvolupi un càncer de coll uterí. El cribratge regular permet detectar i tractar les lesions abans que progressin.

Factors de risc

A més de la infecció per VPH, existeixen factors que augmenten el risc de desenvolupar càncer de coll uterí:

• Inici precoç de les relacions sexuals.
• Múltiples parelles sexuals o una parella amb múltiples parelles prèvies.
• No haver-se vacunat contra el VPH.
• No realitzar-se citologies de control periòdiques.
• Sistema immunitari debilitat, per exemple per tractaments immunosupressors o infecció per VIH.
• Tabaquisme.
• Antecedents d’altres infeccions de transmissió sexual.

L’absència de factors de risc no garanteix estar protegida davant el càncer de coll uterí. Per això el cribratge mitjançant citologia continua sent recomanable per a totes les dones.

Símptomes i senyals d’alerta

El càncer de coll uterí en fases inicials habitualment no produeix símptomes. Quan apareixen, solen indicar una malaltia més avançada. Per això el diagnòstic en fases primerenques depèn del cribratge, no dels símptomes.

Els senyals d’alerta més freqüents són:

• Sagnat vaginal anormal entre períodes menstruals.
• Sagnat vaginal després de les relacions sexuals.
• Sagnat vaginal després de la menopausa.
• Períodes menstruals més abundants o prolongats del que és habitual.
• Flux vaginal persistent, aquós, rosat, amb sang o de mala olor.
• Dolor pelvià o dolor durant les relacions sexuals.

En fases més avançades poden aparèixer dolor d’esquena, dificultat o dolor en orinar o defecar, inflor de les cames o fatiga persistent.

Aquests símptomes poden tenir altres causes diferents del càncer, però sempre requereixen valoració ginecològica. No s’han d’ignorar ni confondre amb la menstruació normal.

Diagnòstic i cribratge

El càncer de coll uterí i les seves lesions precanceroses no es poden detectar a simple vista. Es necessiten proves específiques.

Citologia cervical (Papanicolau)

La citologia és la prova de cribratge fonamental. Permet detectar cèl·lules anormals al coll uterí abans que evolucionin cap a un càncer. La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia recomana citologies des dels 25 anys, o abans si es tenen relacions sexuals. Si durant tres anys consecutius els resultats són normals, els controls es poden espaiar cada dos o tres anys.

Prova del VPH

La detecció del VPH d’alt risc es pot realitzar juntament amb la citologia o de manera independent segons l’edat i els antecedents de la pacient. Permet identificar infeccions persistents per tipus de VPH amb potencial oncogènic.

Colposcòpia i biòpsia

Quan la citologia o la prova del VPH mostren alteracions, es realitza una colposcòpia: una exploració del coll uterí amb augment òptic que permet visualitzar detalladament la mucosa i detectar zones sospitoses. Si s’observen lesions, es pren una biòpsia per al seu estudi anatomopatològic, que permet confirmar el diagnòstic.

Altres proves

Davant la confirmació del càncer, es poden indicar proves d’imatge com la tomografia computada o la ressonància magnètica per valorar l’extensió de la malaltia.

Tractament

El tractament depèn de l’estadi del tumor, la seva extensió, el tipus histològic i les característiques de cada pacient. Es recomana que sigui realitzat per un equip multidisciplinari especialitzat en oncologia ginecològica.

Lesions precanceroses

Les lesions precanceroses detectades en fases inicials tenen un tractament molt eficaç. Es poden tractar mitjançant procediments ambulatoris com l’escissió electroquirúrgica amb nansa (LEEP), la crioteràpia o la conització, que permeten eliminar el teixit alterat conservant l’úter.

Cirurgia

En fases inicials del càncer, la cirurgia és el tractament principal. Pot consistir en una conització àmplia, una histerectomia simple o una histerectomia radical amb extirpació de ganglis, depenent de l’extensió.

Radioteràpia i quimioteràpia

La radioteràpia, sola o combinada amb quimioteràpia, es pot indicar en estadis més avançats o com a complement de la cirurgia. En alguns casos, la quimioradioteràpia és el tractament principal.

Teràpies dirigides i immunoteràpia

En fases avançades o en recidives, es poden considerar teràpies dirigides i immunoteràpia segons les característiques moleculars del tumor.

Prevenció i vacunació

El càncer de coll uterí és un dels pocs tumors malignes que es poden prevenir de manera activa mitjançant dues estratègies complementàries.

Vacunació contra el VPH

La vacuna contra el VPH protegeix davant els tipus de virus amb major potencial oncogènic, inclosos els subtipus 16 i 18. A Espanya està inclosa en el calendari de vacunació als 12 anys per a nenes i nens. La vacunació és més eficaç quan s’administra abans de l’inici de les relacions sexuals, encara que també pot ser útil en persones que ja han iniciat la seva vida sexual.

La vacuna prevé infeccions futures, però no elimina una infecció ja existent ni substitueix el cribratge ginecològic.

Cribratge mitjançant citologia

Fins i tot les persones vacunades han de continuar realitzant-se citologies periòdiques, ja que la vacuna no protegeix davant tots els tipus de VPH i el cribratge continua sent l’eina fonamental per a la detecció precoç.

No fumar, mantenir hàbits sexuals segurs i acudir a les revisions ginecològiques periòdiques són mesures complementàries que contribueixen a reduir el risc.