Càncer d’endometri
El càncer d’endometri és el càncer ginecològic més freqüent als països desenvolupats i la quarta neoplàsia més comuna en dones a Espanya. Afecta principalment dones postmenopàusiques, amb major incidència entre els 60 i els 70 anys.
A diferència d’altres tumors ginecològics, el càncer d’endometri sol manifestar-se amb un símptoma precoç molt característic: el sagnat vaginal després de la menopausa. Això fa que en molts casos es detecti en fases primerenques, quan el pronòstic és favorable i el tractament més eficaç.
Davant qualsevol sagnat genital després de la desaparició de la menstruació, sempre s’ha de consultar el ginecòleg per descartar un càncer d’endometri.

En aquest article trobaràs
Què és el càncer d’endometri
L’endometri és la capa interna que recobreix la cavitat de l’úter. Al llarg del cicle menstrual, sota la influència de les hormones, l’endometri creix i es prepara per rebre un possible embrió. Si no es produeix l’embaràs, el revestiment endometrial es desprèn i s’expulsa en forma de menstruació.
El càncer d’endometri es desenvolupa quan les cèl·lules d’aquesta capa interna comencen a multiplicar-se de forma descontrolada, formant un tumor maligne. El tipus més freqüent és l’adenocarcinoma endometrioide, relacionat amb l’excés d’estrògens, que representa la majoria dels casos i sol tenir bon pronòstic quan es detecta en fases inicials.
És el càncer ginecològic més freqüent als països desenvolupats. A Espanya s’estimen al voltant de 6.000 nous casos a l’any, sent la quarta neoplàsia més comuna en dones, per darrere del càncer de mama, pulmó i còlon.
Factors de risc
El principal factor de risc del càncer d’endometri és l’exposició prolongada a l’estrogen sense el contrapès de la progesterona. Això pot deure’s a diverses causes.
Factors hormonals i reproductius
- Obesitat: el teixit adipós produeix estrògens, la qual cosa augmenta l’exposició hormonal.
- No haver tingut fills — nul·liparitat.
- Menopausa tardana.
- Menarquia precoç — inici primerenc de la menstruació.
- Síndrome d’ovari poliquístic.
- Teràpia hormonal substitutiva amb estrògens sols, sense progesterona.
- Ús de tamoxifè en el tractament del càncer de mama.
Factors genètics
- Síndrome de Lynch, que augmenta significativament el risc de càncer d’endometri i altres tumors.
- Antecedents familiars de càncer d’endometri, ovari o còlon.
Altres factors
- Diabetis mellitus tipus 2.
- Hipertensió arterial.
- Edat avançada, especialment després de la menopausa.
La lactància materna i l’ús d’anticonceptius hormonals combinats tenen un efecte protector davant el càncer d’endometri.
Símptomes i senyals d’alerta
El símptoma més freqüent i precoç del càncer d’endometri és el sagnat vaginal anormal. En dones postmenopàusiques, qualsevol sagnat genital — encara que sigui mínim — ha de considerar-se un senyal d’alerta i consultar-se al ginecòleg.
En dones que encara tenen la menstruació, els símptomes poden incloure:
- Sagnat entre períodes menstruals.
- Regles més abundants o prolongades del que és habitual.
- Flux vaginal inusual, que pot aparèixer tenyit de sang o amb mala olor si el tumor s’infecta.
El càncer d’endometri és habitualment indolor en les seves fases inicials. El dolor pèlvic o abdominal apareix en estadis més avançats, quan el tumor ha crescut o s’ha estès a estructures veïnes.
Aquests símptomes poden tenir altres causes benignes, però sempre requereixen valoració ginecològica per descartar una patologia maligna.
Diagnòstic
Davant la sospita de càncer d’endometri, el ginecòleg realitzarà una valoració clínica i sol·licitarà les proves necessàries per confirmar o descartar el diagnòstic.

Ecografia ginecològica
L’ecografia transvaginal és la primera prova d’imatge. Permet valorar el gruix de l’endometri i detectar alteracions. Un engruiximent endometrial sense causa justificada, especialment en dones postmenopàusiques, obliga a realitzar una biòpsia.
Biòpsia endometrial
La biòpsia és la prova definitiva per al diagnòstic. Consisteix a obtenir una mostra de teixit endometrial per al seu estudi anatomopatològic. Pot realitzar-se en consulta mitjançant aspiració endometrial o en el context d’una histeroscòpia.
Histeroscòpia
La histeroscòpia permet visualitzar directament la cavitat uterina i l’endometri amb una càmera fina. És especialment útil quan la biòpsia no és concloent o quan se sospita una lesió focal. Permet prendre biòpsies dirigides de zones sospitoses i, en cas de lesions benignes com pòlips, retirar-les en el mateix procediment.
Proves d’extensió
Un cop confirmat el diagnòstic, poden realitzar-se proves d’imatge com ressonància magnètica o tomografia computada per valorar l’extensió del tumor i planificar el tractament.
Tractament
El tractament del càncer d’endometri depèn de l’estadi, el tipus histològic, el grau tumoral i les característiques de cada pacient. Es recomana que sigui realitzat per un equip multidisciplinari especialitzat en oncologia ginecològica.
Cirurgia
La cirurgia és el tractament principal. Habitualment consisteix en l’extirpació de l’úter — histerectomia — juntament amb les trompes i els ovaris. En molts casos també es realitza extirpació de ganglis limfàtics per valorar l’extensió de la malaltia. En fases inicials, la cirurgia pot ser suficient com a tractament definitiu.
Radioteràpia
La radioteràpia pot indicar-se com a complement a la cirurgia per reduir el risc de recidiva local, especialment quan existeixen factors de risc específics.
Quimioteràpia
S’utilitza en estadis avançats o en tumors amb característiques d’alt risc, sola o en combinació amb altres tractaments.
Hormonoteràpia i immunoteràpia
En determinats casos poden indicar-se tractaments hormonals o immunoteràpia, especialment en estadis avançats o en recidives, segons les característiques moleculars del tumor.
Pronòstic i seguiment
El pronòstic del càncer d’endometri depèn fonamentalment de l’estadi en el moment del diagnòstic, el tipus histològic i el grau de diferenciació tumoral.
Atès que el símptoma més freqüent — el sagnat postmenopàusic — apareix de forma precoç, molts casos es diagnostiquen en estadis inicials, la qual cosa s’associa a un pronòstic favorable i taxes de curació altes.
El seguiment després del tractament és fonamental per detectar precoçment possibles recidives. Les revisions periòdiques inclouen exploració ginecològica, valoració de símptomes i, en alguns casos, proves d’imatge segons el protocol de seguiment de cada pacient.
Les dones amb factors de risc genètic com la síndrome de Lynch poden beneficiar-se d’un seguiment específic i de la valoració de mesures preventives.
Valoració oncològica ginecològica personalitzada
A Grup Cabero realitzem una valoració ginecològica individualitzada davant qualsevol símptoma sospitós, orientant l’estudi diagnòstic i derivant als equips especialitzats en oncologia ginecològica quan està indicat.
Aquest contingut és de caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens símptomes o dubtes sobre la teva salut, consulta el teu ginecòleg.

