Proves diagnòstiques en ginecologia

Una valoració adaptada a cada pacient

Durant la consulta, el ginecòleg recull informació sobre la història clínica, els antecedents familiars, els hàbits de vida, els símptomes actuals i les necessitats de cada pacient.

A partir d’aquesta valoració es decideix si cal realitzar alguna prova complementària. L’objectiu no és fer exploracions de forma rutinària sense motiu, sinó indicar les proves adequades en cada cas.

Citologia i prova del VPH

La citologia vaginal, també coneguda com a prova de Papanicolaou, permet estudiar cèl·lules del coll de l’úter per detectar possibles alteracions de forma precoç.

En alguns casos també pot indicar-se la prova del virus del papil·loma humà (VPH), relacionada amb el cribratge del càncer de coll uterí. La indicació d’una o altra prova depèn de l’edat, els antecedents i els protocols vigents.

Com es realitza?

La pacient es col·loca en posició ginecològica i s’introdueix suaument un espècul per poder visualitzar el coll de l’úter. Després es pren una petita mostra, que s’envia al laboratori per a la seva anàlisi.

Pot resultar una mica incòmoda, però no hauria de ser dolorosa. Estar relaxada ajuda que l’exploració sigui més senzilla.

Recomanacions prèvies

• Evitar relacions sexuals en les 48 hores prèvies.
• No acudir durant la menstruació.
• Realitzar higiene externa normal, evitant rentats vaginals interns.
• No usar òvuls, cremes vaginals o tractaments locals els dies previs, tret d’indicació mèdica.

Per a què serveix?

S’utilitza com a prova de cribratge per detectar alteracions del coll uterí. Si el resultat és anormal, el ginecòleg pot indicar altres proves, com una colposcòpia o una biòpsia.

La citologia no permet diagnosticar altres càncers ginecològics, com el càncer d’ovari o el càncer d’endometri.

Ecografia ginecològica

L’ecografia ginecològica és una prova d’imatge que utilitza ultrasons per valorar els òrgans genitals interns, com l’úter, els ovaris i l’endometri.

Pot ajudar a detectar alteracions com miomes, quists ovàrics, pòlips, canvis endometrials o altres lesions. Si s’observa alguna alteració, el ginecòleg valorarà si cal realitzar estudis complementaris.

És una prova habitual en ginecologia i s’indica segons els símptomes, l’edat, els antecedents o el motiu de consulta.

Mamografia

La mamografia és una prova d’imatge de la mama que utilitza raigs X. Permet detectar lesions mamàries, fins i tot en fases inicials, i pot utilitzar-se tant en controls de cribratge com en estudis diagnòstics.

És una de les proves més importants per a la detecció precoç del càncer de mama, ja que pot identificar petites alteracions abans que siguin perceptibles al tacte o donin símptomes. Aquesta detecció precoç augmenta de manera significativa les opcions de tractament i millora el pronòstic.

L’exploració dura pocs minuts. Cada mama es col·loca sobre una superfície plana i es comprimeix lleugerament durant uns segons per obtenir imatges nítides. Aquesta compressió pot resultar molesta, però és breu i necessària per a la qualitat de l’estudi.

Preparació

• Si s’ha realitzat una mamografia anterior, és recomanable aportar-la per poder comparar-la.
• El dia de l’exploració convé no usar desodorant, perfums, cremes ni pólvors de talc a la zona mamària o axil·lar.
• Es pot continuar amb la medicació habitual, tret d’indicació mèdica contrària.

Tipus de mamografia

• Mamografia de cribratge: es realitza en dones sense símptomes, segons edat, antecedents i programes de prevenció.
• Mamografia diagnòstica: s’indica davant de símptomes o troballes concretes, com dolor, secreció pel mugró, canvis a la pell, inflamació o asimetries no explicades.

Analítica

L’analítica consisteix en l’extracció d’una petita quantitat de sang per al seu estudi al laboratori. En ginecologia pot aportar informació sobre l’estat general de salut, possibles alteracions hormonals, anèmia, infeccions o altres paràmetres rellevants.

Pot sol·licitar-se abans de l’embaràs, durant la gestació, en l’estudi d’alteracions menstruals, en el seguiment de determinats tractaments o quan existeixen símptomes que requereixen una valoració més completa.

Densitometria òssia

La densitometria òssia permet valorar la densitat mineral de l’os i detectar situacions com l’osteopènia o l’osteoporosi.

És especialment útil en dones amb factors de risc de pèrdua de massa òssia, antecedents de fractures, menopausa o determinats tractaments mèdics.

Detectar una pèrdua de massa òssia permet iniciar mesures preventives o tractament quan sigui necessari, incloent-hi hàbits saludables, exercici físic, aportació adequada de calci i vitamina D, i seguiment mèdic individualitzat.

Perdre la por a les proves ginecològiques

Algunes exploracions poden generar pudor, nervis o incomoditat, especialment si és la primera vegada que es realitzen. No obstant això, són proves habituals, breus i orientades a cuidar la salut de la pacient.

Consultar dubtes abans de l’exploració, explicar molèsties prèvies o comentar experiències anteriors ajuda que la visita sigui més còmoda i adaptada a cada dona.